Visiting the Ecology Project of the Vicente Ferrer Foundation

English:

Visiting the Ecology Project of the Vicente Ferrer Foundation:

After some time without writing in the blog and being already in Spain because of some family problems, I arrived with the desire to tell you some experiences that I had pending from when I was still living in India. India was my home for a year and a half of my life and, therefore, I have more memories and experiences than I could narrate in this blog. However, there are several experiences that, either due to lack of time or technical problems, have not been reflected here until now.

Let's go back in time, exactly until July 8th 2015, three days after arriving in India. As I said on other occasions, the purpose of this trip was to volunteer with the Vicente Ferrer Foundation for a year, although we spent the first three days visiting projects carried out by said NGO.

This particular day I visited, along with other volunteers and some people who had come to the Foundation as visitors, the Ecology Project. Specifically, we went to see a house whose kitchen worked with methane gas produced by the feces of their cows and buffaloes, an irrigation system and a water dam located in a village in the outskirts of Anantapur. Being India such a polluted country, with dirty water and streets full of garbage, all these initiatives seemed very appropriate, taking full advantage of resources and producing the least negative effects to the environment. After all, if they have cows, why not use the methane produced by their feces? If they have water shortage, why not use it in the best way possible?

Obviously, and as expected, the visit to these places was not limited to a simple visit, because in India everything is much more than you really expect. Although the dam was very well built and thought, it was the smiles of the children who followed the car which brought us happiness that day. Despite being impressed by the irrigation system, it was the coconut that we drank afterwards that we liked the most. And this is India: nothing is what you expect and everything will make you feel something superior to what you had expected.

Although I'm in Spain now, my story with India is not over and I'm sure there are still many chapters left to live there... someday.

Spanish / Español:

Visita al Proyecto de Ecología de la Fundación Vicente Ferrer:

Después de un tiempo sin escribir en el blog y estando ya en España a causa de algunos problemas familiares, llego con ganas de contaros algunas vivencias que tenía pendientes de cuando estaba aún viviendo en la India. La India fue mi hogar durante un año y medio de mi vida y, por ello, tengo más recuerdos y vivencias de las que podría narrar en este blog. Sin embargo, hay varias experiencias que, bien por no tener tiempo o por problemas técnicos, no han podido quedar reflejadas aquí hasta ahora.

Volvamos atrás en el tiempo, exactamente al 8 de julio de 2015, tres días después de haber llegado a la India. Como he dicho ya en otras ocasiones, el motivo de ese viaje fue hacer un voluntariado con la Fundación Vicente Ferrer durante un año, aunque los tres primeros días los dedicamos a visitar proyectos llevados a cabo por dicha ONG. 

Este día en concreto visité, junto con otras voluntarias y algunas personas que habían llegado a la Fundación como visitantes, el Proyecto de Ecología. Concretamente, fuimos a ver una casa cuya cocina funcionaba con gas metano producido por las heces de sus vacas y búfalas, un sistema de riego y una presa de agua ubicada en un pueblo a las afueras de Anantapur. Siendo la India un país tan contaminado, con agua sucia y calles llenas de basura, todas estas iniciativas me parecieron muy acertadas, aprovechando al máximo los recursos y produciendo los mínimos efectos negativos para el medio ambiente. Al fin y al cabo, si tienen vacas, ¿por qué no aprovechar el metano de sus heces? Si tienen escasez de agua, ¿por qué no administrarla de la mejor forma posible?

Obviamente, y como ya era de esperar, la visita a estos lugares no se limitó a una simple visita, porque en la India todo aporta mucho más de lo que realmente esperas. A pesar de que la presa estuviera muy bien construida y pensada, fueron las sonrisas de los niños que siguieron el coche corriendo lo que nos aportó felicidad ese día. A pesar de quedar impresionados con el sistema de riego, fue el coco que nos bebimos después lo que más nos gustó. Y es que esto es la India: nada es lo que esperas y todo te hacer sentir algo superior a lo que esperabas. 

Aunque ahora esté en España, mi historia con la India no ha acabado y estoy segura de que aún quedan muchos capítulos por vivir allí... algún día.


Catalan / Català:

Visita al Projecte d'Ecologia de la Fundació Vicenç Ferrer:

Després d'un temps sense escriure al bloc i estant ja a Espanya a causa d'alguns problemes familiars, arribo amb ganes d'explicar-vos algunes vivències que tenia pendents de quan estava encara vivint a l'Índia. L'Índia va ser la meva llar durant un any i mig de la meva vida i, per això, tinc més records i vivències de les que podria narrar en aquest bloc. No obstant això, hi ha diverses experiències que, bé per no tenir temps o per problemes tècnics, no han pogut quedar reflectides aquí fins ara.

Tornem enrere en el temps, exactament al 8 de juliol de 2015, tres dies després d'haver arribat a l'Índia. Com he dit ja en altres ocasions, el motiu d'aquest viatge va ser fer un voluntariat amb la Fundació Vicenç Ferrer durant un any, encara que els tres primers dies els vam dedicar a visitar projectes duts a terme per aquesta ONG.

Aquest dia en concret vaig visitar, juntament amb altres voluntàries i algunes persones que havien arribat a la Fundació com a visitants, el Projecte d'Ecologia. Concretament, vam anar a veure una casa la cuina de la qual funcionava amb gas metà produït per la femta de les seves vaques i búfales, un sistema de reg i una presa d'aigua situada en un poble als afores d'Anantapur. Sent l'Índia un país tan contaminat, amb aigua bruta i carrers plens d'escombraries, totes aquestes iniciatives em van semblar molt encertades, aprofitant al màxim els recursos i produint els mínims efectes negatius per al medi ambient. Al cap i a la fi, si tenen vaques, per què no aprofitar el metà de la seva femta? Si tenen escassetat d'aigua, per què no administrar-la de la millor manera possible?

Òbviament, i com ja era d'esperar, la visita a aquests llocs no es va limitar a una simple visita, perquè a l'Índia tot aporta molt més del que realment esperes. Tot i que la presa estigués molt ben construïda i pensada, van ser els somriures dels nens que van seguir el cotxe corrent el que ens va aportar felicitat aquest dia. Tot i quedar impressionats amb el sistema de reg, va ser el coco que ens vam beure després el que més ens va agradar. I és que això és l'Índia: res és el que esperes i tot et fa sentir algo una mica superior al que esperaves.

Encara que ara sigui a Espanya, la meva història amb l'Índia no ha acabat i estic segura que encara queden molts capítols per viure-hi ... algun dia.