English:
Spanish / Español:
Maafushi (Maldives): mixing local people with luxurious five-star resorts.
I already have too many drafts in this blog. Posts that, due to lack of time or laziness, I have not published yet and do not know when to publish. However, I could not resist the temptation to publish information about my trip to Maldives, which took place last week.
With more than ten entries to post about my still current life in India, I decided to devote this space to the publication of a special trip that I went on with two of my best friends.
In September last year I received a message on a Whatsapp group which I have with these two friends, Antònia and Sandra, in which they told me they were considering the possibility of visiting me for my birthday. However, they noted that, since India is a country that does not attract them, they would not come to see me here, but we would be meeting in nothing less than Maldives instead, provided that I could go. We changed the dates several times because we could not all travel at the same time for some reason or another and we finally decided to do it in March 2016. After talking with my coordinators and seeing that there was no problem in leaving for a week, we decided to start this adventure on March 5th and finish it on March 11th.
The months went by and our daily lives continued to be the same: each one of us doing her job, at our homes, with our partners... And then came the day.
Antònia and Sandra left Mallorca on March 4th because, as you can imagine, it would take longer for them to get there than it would take for me because of the distance. My journey began on March 5th and I got there an hour and a half later.
The view I had from the plane was no more and no less than what many of you have surely seen in magazines: coral covered with turquoise water surrounding small islands which are sparsely populated, examples of what I myself understand as Paradise, with huge palm trees surrounded by a frame of white sand. I could not help but let a "wow" escape my thoughts from inside the plane and realise that all these photos I've been seeing in magazines all these years, all those pictures that I have accused of being Photoshopped, are completely the reality of Maldives.
Once I had landed at the airport in Male, the capital city of this country made up of nearly 1,200 islands, out of which only 200 are inhabited, I impatiently waited for my friends for an hour and a half. As you can imagine, how much I missed them after eight months without seeing them can not even be expressed with words.
And then they arrived... And that moment that we had been waiting for for so long simply vanished in a matter of seconds, between hugs and tears that we could not contain due to the emotion that we felt at that moment.
Minutes later, we left the airport and tried to locate our transfer among the scattered crowd waiting for their time to visit Paradise. And we found it. It was him who accompanied us to the boat that would take us to Kaani Village Hotel and Spa, on the island of Maafushi (over half an hour away from the airport) which would be our hotel for most of our holiday (i.e. four days) .
There we were expected by the hotel manager and the waiters with a natural watermelon juice to welcome us and take us to our room.
In Maafushi we were surprised by the ease with which locals get mixed with tourists. In the magazines I had read before travelling to Maldives, I saw that, as these magazines indicated, there are certain islands (just over a hundred) inhabited by local people and many others (about ninety) with resorts and hotels dedicated to tourists. However, Maafushi may be the counterpoint to this rule, the exception that proves the rule, because there are terraces with tourists not far from mosques frequented by locals and a pharmacy owned by an Indian man.
And that is mainly the charm of Maafushi: you see how the tradition of Maldives is mixed with people coming from culturally different countries.
To travel to Maldives, at least from my own experience, you must have a relatively high budget. It is true that we did not choose the most expensive hotels on the islands, but they were still quite expensive. Fortunately, the price paid before going is almost final because, given the scarcity of restaurants, one opts to choose full board or the all-inclusive fee at the hotel and then we can have all meals and drinks (or most of them) included.
In Maafushi we discovered two beaches; one that was very close to the hotels on the island and therefore had a bigger influx of people, and another one on the other side of the island where we could enjoy a beach to ourselves. The curious thing about these beaches is that, as those people who have been to Es Trenc in Mallorca know, there are ups and downs of sand that can allow you to continue walking on it after having walked for about five hundred metres into the sea, or to find yourself swimming above three meters of water near the shore.
It was also in Maafushi, on our last day in Maldives, where we signed up for a tour offered by the hotel to see dolphins and swim in coral reefs for the modest price of $38. On that trip we went by boat all day and made two stops to go snorkelling and share our time with fish of all sizes and colors, we ate rice with vegetables provided by the organizers of the tour on a small deserted island in the middle of the Indian ocean and we admired the welcoming jumps of the more than fifty dolphins that we saw. It was really the perfect end to our stay in Maafushi and our trip to Maldives.
To my beloved Antònia and Sandra:
Thank you for sharing this experience in Paradise with me.
Maafushi (Islas Maldivas): mezclando gente local con lujosos resorts de cinco estrellas.
Tengo demasiados borradores ya en este blog. Posts que, por falta de tiempo o por pereza, no he publicado aún y que no sé cuándo publicaré. Sin embargo, no me he podido resistir a la tentación de publicar información sobre mi viaje a Maldivas, el cual tuvo lugar la semana pasada.
Con más de diez entradas por publicar sobre mi aún vigente vida en la India, he decidido dedicar este espacio a la publicación de un viaje muy especial que hice con dos de mis mejores amigas.
En septiembre del año pasado recibí un mensaje en un grupo de Whatsapp que tengo con estas dos amigas, Antònia y Sandra, en el que me decían que se estaban planteando la posibilidad de venir a verme por mi cumpleaños. Sin embargo, remarcaron que como la India es un país que no les atrae, no vendrían a verme aquí, sino que nos veríamos nada más y nada menos que en Maldivas, siempre y cuando a mí me fuera posible ir. Cambiamos varias veces de fechas porque no todas podíamos viajar al mismo tiempo por algún motivo u otro y al final decidimos hacerlo en marzo de 2016. Después de hablar con mis coordinadores y ver que no suponía ningún problema marcharme durante una semana, decidimos comenzar esta aventura el 5 de marzo y acabarla el 11 del mismo mes.
Los meses fueron pasando y nuestra vida diaria continuando: cada una en su puesto de trabajo, en su casa, con sus parejas... Y, entonces, llegó el día.
Antònia y Sandra salieron de Mallorca el 4 de marzo porque, como es de imaginar por la distancia, tardarían más en llegar allí que yo. Mi viaje empezó el 5 de marzo mismo y llegué allí una hora y media más tarde.
Las vistas que tenía desde el avión no eran otras que las que seguramente muchos y muchas de vosotros/as habréis visto en las revistas: aguas coralinas revestidas de turquesa rodeando pequeñas islas poco pobladas, ejemplos de lo que yo misma entiendo como el Paraíso, con palmeras rodeadas por un enorme marco de arena blanca. No pude evitar que se me escapara un 'wow' de dentro del avión y es que todas esas fotos que he ido viendo en revistas todos estos años, todas esas fotos que he acusado de estar retocadas con Photoshop, son completamente la realidad de Maldivas.
Una vez había aterrizado en el aeropuerto de Malé, la capital de este país compuesto por casi 1.200 islas y de las cuales sólo unas 200 están habitadas, esperé impacientemente a mis amigas durante una hora y media. Como os podréis imaginar, lo mucho que las echaba de menos después de ocho meses sin verlas no se puede ni expresar con palabras.
Y entonces llegaron ellas... Ese momento tan esperado y que simplemente se desvaneció en cuestión de segundos, entre abrazos y algunas lágrimas incontenidas por la emoción del momento.
Minutos después, salimos del aeropuerto e intentamos localizar a nuestro transfer entre la multitud de personas esparcidas esperando su momento para visitar el Paraíso. Y lo encontramos. Fue él quién nos acompañó a la lancha que nos llevaría al Kaani Village Hotel and Spa, en la isla de Maafushi (a poco más de media hora de nuestro aeropuerto) el que sería nuestro hotel durante la mayor parte de nuestras vacaciones (concretamente cuatro días).
Allí nos esperaban el director del hotel y los camareros con un zumo de sandía natural para darnos la bienvenida y llevarnos a nuestra habitación.
De Maafushi nos sorprendió la facilidad con la que se mezcla la gente local con los turistas. En las revistas que leí antes de viajar a Maldivas, vi que, según indicaban dichas revistas, hay ciertas islas (poco más de cien) habitadas por gente local y otras tantas (unas noventa) con resorts y hoteles dedicados a los turistas. Sin embargo, Maafushi puede que sea el contrapunto de esta norma, la excepción que confirma la regla, y es que allí hay terrazas con turistas no muy lejos de mezquitas frecuentadas por gente local y una farmacia cuyo dueño es indio.
Y ese es, en gran parte, el encanto de Maafushi; ver como la tradición de las Maldivas se mezcla con aires renovados provenientes de países culturalmente diferentes.
Para viajar a las Maldivas, al menos desde mi propia experiencia, es necesario tener un presupuesto relativamente elevado. Es verdad que nosotras no elegimos los hoteles más caros de las islas, pero aún así resulta bastante caro. Por suerte, el precio que se paga antes de ir es prácticamente final, ya que, ante la escasez de restaurantes, una se decanta por cogerse la pensión completa o el todo incluído en el hotel y ya vienen todas las comidas y bebidas (o la mayoría de ellas) incluídas.
En Maafushi pudimos descubrir dos playas; una que estaba muy cerca de los hoteles de la isla y, por tanto, con más afluencia de gente, y otra al otro lado de la isla donde pudimos disfrutar de una playa para nosotras solas. Lo curioso de estas playas es que, como ya conocerán esas personas que hayan estado en Es Trenc, en Mallorca, hay subidas y bajadas de arena que pueden hacer que hagas pie habiéndote adentrado quinientos metros en el mar o encontrarte a ti misma nadando por encima de tres metros de agua a prácticamente la orilla.
Fue también en Maafushi, en nuestro último día en Maldivas, donde nos apuntamos a una excursión ofrecida por el hotel para avistar delfines y nadar en arrecifes de coral por el módico precio de 38 dólares. En esa excursión fuimos en lancha todo el día e hicimos dos paradas para hacer snorkelling con peces de todos los tamaños y colores, comimos arroz con verduras proporcionado por los organizadores de la excursión en una pequeña isla desierta en mitad del Índico y admiramos los saltos de bienvenida que nos dieron los más de cincuenta delfines que vimos. Fue, realmente, el perfecto punto y final a nuestra estancia en Maafushi y a nuestro viaje a Maldivas.
Catalan / Català:
Tenc massa esborranys ja en aquest bloc. Posts que, per falta de temps o per peresa, no he publicat encara i que no sé quan publicaré. No obstant això, no m'he pogut resistir a la temptació de publicar informació sobre el meu viatge a Maldives, el qual va tenir lloc la setmana passada.
Amb més de deu entrades per publicar sobre la meva encara vigent vida a l'Índia, he decidit dedicar aquest espai a la publicació d'un viatge molt especial que vaig fer amb dues de les meves millors amigues.
Per setembre de l'any passat vaig rebre un missatge en un grup de WhatsApp que tenc amb aquestes dues amigues, n'Antònia i na Sandra, dient que s'estaven plantejant la possibilitat de venir a veure'm pel meu aniversari. No obstant això, van remarcar que com que l'Índia és un país que no les atrau, no vendrien a veure'm aquí, sinó que ens veuríem ni més ni menys que a Maldives, sempre que a mi em fos possible anar-hi. Vam canviar diverses vegades de dates perquè no totes podíem viatjar al mateix temps per qualque motiu o un altre i al final vam decidir fer-ho al març de 2016. Després de parlar amb els meus coordinadors i veure que no suposava cap problema partir durant una setmana, vam decidir començar aquesta aventura dia 5 de març i acabar-la dia 11 del mateix mes.
Els mesos van anar passant i la nostra vida diària continuant: cadascuna en el seu lloc de treball, a casa, amb les seves parelles ... I, llavors, va arribar el dia.
N'Antònia i na Sandra van sortir de Mallorca dia 4 de març perquè, com és d'imaginar per la distància, tardarien més a arribar allà que jo. El meu viatge va començar dia 5 de març mateix i vaig arribar allà una hora i mitja més tard.
Les vistes que tenia des de l'avió no eren altres que les que segurament molts i moltes de vosaltres haureu vist a les revistes: aigües coral·lines revestides de turquesa envoltant petites illes poc poblades, exemples del que jo mateixa entenc com el Paradís, amb palmeres envoltades per un enorme marc d'arena blanca. No vaig poder evitar que se m'escapés un "wow" de dins de l'avió i és que totes aquestes fotos que he anat veient en revistes tots aquests anys, totes aquestes fotos que he acusat d'estar retocades amb Photoshop, són completament la realitat de Maldives.
Una vegada havia aterrat a l'aeroport de Malé, la capital d'aquest país compost per gairebé 1.200 illes i de les quals només unes 200 estan habitades, vaig esperar impacientment a les meves amigues durant una hora i mitja. Com vos podreu imaginar, lo molt que les enyorava després de vuit mesos sense veure-les no es pot ni expressar amb paraules.
I llavors van arribar elles... Aquest moment tan esperat i que simplement es va esvair en qüestió de segons, entre abraçades i algunes llàgrimes incontingudes per l'emoció del moment.
Minuts després, vam sortir de l'aeroport i vam intentar localitzar el nostre transfer entre la multitud de persones escampades esperant el seu moment per visitar el Paradís. I el vam trobar. Va ser ell qui ens va acompanyar a la llanxa que ens portaria al Kaani Village Hotel and Spa, a l'illa de Maafushi (a poc més de mitja hora del nostre aeroport) el que seria el nostre hotel durant la major part de les nostres vacances (concretament quatre dies ).
Allà ens esperaven el director de l'hotel i els cambrers amb un suc de síndria natural per donar-nos la benvinguda i portar-nos a la nostra habitació.
De Maafushi ens va sorprendre la facilitat amb la qual es barreja la gent local amb els turistes. A les revistes que vaig llegir abans de viatjar a Maldives, vaig veure que, segons indicaven aquestes revistes, hi ha certes illes (poc més de cent) habitades per gent local i altres tantes (unes noranta) amb resorts i hotels dedicats als turistes. No obstant això, Maafushi potser que sigui el contrapunt d'aquesta norma, l'excepció que confirma la regla, i és que allà hi ha terrasses amb turistes no molt lluny de mesquites freqüentades per gent local i una farmàcia l'amo de la qual és indi.
I aquest és, en gran part, l'encant de Maafushi; veure com la tradició de les Maldives es barreja amb aires renovats provinents de països culturalment diferents.
Per viatjar a les Maldives, almenys des de la meva pròpia experiència, cal tenir un pressupost relativament elevat. És veritat que nosaltres no vam triar els hotels més cars de les illes, però tot i així resulta bastant car. Per sort, el preu que es paga abans d'anar-hi és pràcticament final, ja que, davant l'escassetat de restaurants, una es decanta per agafar-se la pensió completa o el tot inclòs a l'hotel i ja vénen totes les menjades i begudes (o la majoria d'elles) incloses.
A Maafushi vam poder descobrir dues platges; una que estava molt a prop dels hotels de l'illa i, per tant, amb més afluència de gent, i una altra a l'altra banda de l'illa on vam poder gaudir d'una platja per a nosaltres soles. Allò curiós d'aquestes platges és que, com ja coneixeran aquestes persones que hagin estat a Es Trenc, a Mallorca, hi ha pujades i baixades d'arena que poden fer que facis peu havent-te endinsat cinc-cents metres al mar o trobar-te a tu mateixa nedant per sobre de tres metres d'aigua a pràcticament la vorera de la mar.
Va ser també a Maafushi, en el nostre darrer dia a Maldives, on ens vam apuntar a una excursió ofertada per l'hotel per admirar dofins i nedar en esculls de corall pel mòdic preu de 38 dòlars. En aquesta excursió vam anar en llanxa tot el dia i vam fer dues aturades per fer snorkelling amb peixos de totes les mides i colors, vam menjar arròs amb verdures proporcionat pels organitzadors de l'excursió en una petita illa deserta enmig de l'Índic i vam admirar els salts de benvinguda que ens van donar els més de cinquanta dofins que vam veure. Va ser, realment, el perfecte punt i final a la nostra estada a Maafushi i al nostre viatge a Maldives.
Para mis queridas Antònia y Sandra:
gracias por compartir esta experiencia en el Paraíso conmigo.
Catalan / Català:
Maafushi (Illes Maldives): mesclant gent local amb resorts de cinc estrelles.
Tenc massa esborranys ja en aquest bloc. Posts que, per falta de temps o per peresa, no he publicat encara i que no sé quan publicaré. No obstant això, no m'he pogut resistir a la temptació de publicar informació sobre el meu viatge a Maldives, el qual va tenir lloc la setmana passada.
Amb més de deu entrades per publicar sobre la meva encara vigent vida a l'Índia, he decidit dedicar aquest espai a la publicació d'un viatge molt especial que vaig fer amb dues de les meves millors amigues.
Per setembre de l'any passat vaig rebre un missatge en un grup de WhatsApp que tenc amb aquestes dues amigues, n'Antònia i na Sandra, dient que s'estaven plantejant la possibilitat de venir a veure'm pel meu aniversari. No obstant això, van remarcar que com que l'Índia és un país que no les atrau, no vendrien a veure'm aquí, sinó que ens veuríem ni més ni menys que a Maldives, sempre que a mi em fos possible anar-hi. Vam canviar diverses vegades de dates perquè no totes podíem viatjar al mateix temps per qualque motiu o un altre i al final vam decidir fer-ho al març de 2016. Després de parlar amb els meus coordinadors i veure que no suposava cap problema partir durant una setmana, vam decidir començar aquesta aventura dia 5 de març i acabar-la dia 11 del mateix mes.
Els mesos van anar passant i la nostra vida diària continuant: cadascuna en el seu lloc de treball, a casa, amb les seves parelles ... I, llavors, va arribar el dia.
N'Antònia i na Sandra van sortir de Mallorca dia 4 de març perquè, com és d'imaginar per la distància, tardarien més a arribar allà que jo. El meu viatge va començar dia 5 de març mateix i vaig arribar allà una hora i mitja més tard.
Les vistes que tenia des de l'avió no eren altres que les que segurament molts i moltes de vosaltres haureu vist a les revistes: aigües coral·lines revestides de turquesa envoltant petites illes poc poblades, exemples del que jo mateixa entenc com el Paradís, amb palmeres envoltades per un enorme marc d'arena blanca. No vaig poder evitar que se m'escapés un "wow" de dins de l'avió i és que totes aquestes fotos que he anat veient en revistes tots aquests anys, totes aquestes fotos que he acusat d'estar retocades amb Photoshop, són completament la realitat de Maldives.
Una vegada havia aterrat a l'aeroport de Malé, la capital d'aquest país compost per gairebé 1.200 illes i de les quals només unes 200 estan habitades, vaig esperar impacientment a les meves amigues durant una hora i mitja. Com vos podreu imaginar, lo molt que les enyorava després de vuit mesos sense veure-les no es pot ni expressar amb paraules.
I llavors van arribar elles... Aquest moment tan esperat i que simplement es va esvair en qüestió de segons, entre abraçades i algunes llàgrimes incontingudes per l'emoció del moment.
Minuts després, vam sortir de l'aeroport i vam intentar localitzar el nostre transfer entre la multitud de persones escampades esperant el seu moment per visitar el Paradís. I el vam trobar. Va ser ell qui ens va acompanyar a la llanxa que ens portaria al Kaani Village Hotel and Spa, a l'illa de Maafushi (a poc més de mitja hora del nostre aeroport) el que seria el nostre hotel durant la major part de les nostres vacances (concretament quatre dies ).
Allà ens esperaven el director de l'hotel i els cambrers amb un suc de síndria natural per donar-nos la benvinguda i portar-nos a la nostra habitació.
De Maafushi ens va sorprendre la facilitat amb la qual es barreja la gent local amb els turistes. A les revistes que vaig llegir abans de viatjar a Maldives, vaig veure que, segons indicaven aquestes revistes, hi ha certes illes (poc més de cent) habitades per gent local i altres tantes (unes noranta) amb resorts i hotels dedicats als turistes. No obstant això, Maafushi potser que sigui el contrapunt d'aquesta norma, l'excepció que confirma la regla, i és que allà hi ha terrasses amb turistes no molt lluny de mesquites freqüentades per gent local i una farmàcia l'amo de la qual és indi.
I aquest és, en gran part, l'encant de Maafushi; veure com la tradició de les Maldives es barreja amb aires renovats provinents de països culturalment diferents.
Per viatjar a les Maldives, almenys des de la meva pròpia experiència, cal tenir un pressupost relativament elevat. És veritat que nosaltres no vam triar els hotels més cars de les illes, però tot i així resulta bastant car. Per sort, el preu que es paga abans d'anar-hi és pràcticament final, ja que, davant l'escassetat de restaurants, una es decanta per agafar-se la pensió completa o el tot inclòs a l'hotel i ja vénen totes les menjades i begudes (o la majoria d'elles) incloses.
A Maafushi vam poder descobrir dues platges; una que estava molt a prop dels hotels de l'illa i, per tant, amb més afluència de gent, i una altra a l'altra banda de l'illa on vam poder gaudir d'una platja per a nosaltres soles. Allò curiós d'aquestes platges és que, com ja coneixeran aquestes persones que hagin estat a Es Trenc, a Mallorca, hi ha pujades i baixades d'arena que poden fer que facis peu havent-te endinsat cinc-cents metres al mar o trobar-te a tu mateixa nedant per sobre de tres metres d'aigua a pràcticament la vorera de la mar.
Va ser també a Maafushi, en el nostre darrer dia a Maldives, on ens vam apuntar a una excursió ofertada per l'hotel per admirar dofins i nedar en esculls de corall pel mòdic preu de 38 dòlars. En aquesta excursió vam anar en llanxa tot el dia i vam fer dues aturades per fer snorkelling amb peixos de totes les mides i colors, vam menjar arròs amb verdures proporcionat pels organitzadors de l'excursió en una petita illa deserta enmig de l'Índic i vam admirar els salts de benvinguda que ens van donar els més de cinquanta dofins que vam veure. Va ser, realment, el perfecte punt i final a la nostra estada a Maafushi i al nostre viatge a Maldives.
Per les meves estimades Antònia i Sandra:
gràcies per compartir aquesta experiència en el Paradís amb mi.
The island of Maafushi / La isla de Maafushi / L'illa de Maafushi:
Dolphins / Delfines / Dofins:
Snorkelling:
Deserted island / Isla desierta / Illa deserta:
No comments:
Post a Comment